CASA AMÈRICA

Habitatge unifamiliar i estudi professional per a un amic grafista en una petita parcel·la que permet tan sols una àrea molt restrictiva d’ocupació en planta i un desenvolupament vertical de PB+2.
Com és lògic, la superfície edificable és també molt petita. El terreny té un pendent molt pronunciat, éssent l’accés rodat per la cota superior del solar. Les vistes sobre la plana del Llobregat són espectaculars. Es parteix d’un pressupost molt ajustat i d’una necessitat important d’emmagatzament de llibres.
L’entorn, ubicat dins la serra de Collserola, sota la Torre de Comunicacions, està configurat per la pròpia orografia de la muntanya, totalment puntejada per casetes, moltes d’autoconstrucció i molt obsoletes, però que, progressivament, van essent substituides per cases de més envergadura. En qualsevol cas, l’anarquia visual i urbana és total, configurant un paisatge anecdòtic i folklòric, tendre i entranyable, a vegades, però globalment degradat i gairebé aclaparant.
Les estratègies projectuals més importants són:
- Respecte del context: Autonomia formal. Neutralitat morfològica del tipus: “autobús aparcat en un parc”. Objecte tècnic dipositat en el paisatge. La lògica d’un tipus constructiu simplement exposada.
- Respecte del solar: Volum únic en front del petit jardí. Cap manipulació topogràfica d’adaptació. Una pedra grossa cristal·litzada col·locada al pendent de la serra de Collserola, la imatge de la qual, trascendeix els límits administratius del solar.
- Respecte del programa: Lluita obsessiva per superfície. D’això se’n deriva un tipus constructiu que defuig la paret de càrrega. Estructura porticada de formigó amb panells lleugers de tancament. El gruix de la paret tradicional s’utilitza per a prestatgeria, que actua com a pell interior de l’habitatge.