RECTORIA DE LES ESGLÉSIES DE SANT PERE DE TERRASSA

Tant la situació ruïnosa i sense fonamentació de l’edifici antic que ha obligat a cosir-lo amb micropilons que travessen les parets des de la coberta, així com la gran quantitat i diversitat d’estructures arqueològiques existents a protegir ha condicionat totes les decisions projectuals de la nova intervenció, que ha estat sempre orientada a prioritzar l’enteniment de les estructures del bisbat paleocristià, sense esborrar mai les traces de tota la complexitat històrica acumulada.
L’aplicació final a tots els fragments d’una veladura de color uniforme emparenta totes les textures amb voluntat de continuïtat total entre el nou i el vell, tal com correspon a la manera de fer paleocristiana.
A l’exterior, la formació d’un nou paviment continu esdevé el principal element museogràfic: un mosaic de llambordes disposades sobre un llit de sorra que recull tota la complexitat i la memòria del lloc: sitges, tombes, arbres, relíquies, horts, pous, cisternes, baptisteris, i que amb la diversitat de tots els fragments articula una nova topografia, un mapa i una catifa que indiquen la posició, l’època i l’estat de les diverses restes existents. En front d’una realitat força impracticable es construeix una virtualitat molt significativa a partir d’una reproducció que assenyala la situació de l’original, sempre adequadament protegit, i articula, alhora, un discurs més comunicatiu que matèric.